A la fi he acabat el llibre «Pura Anarquia», de Woody Allen.
Per als excèptics d’en Woody, llegiu aquí.
Per als que no ho sou tant, trobem l’humor absurd de les seves primeres pel.lícules «La última noche de Boris Grushenko» o «El dormilón» (les últimes que he vist del gafunis) en aquest llibre.
«(…)
– I el foi gras autèntic? – vaig preguntar.
– No s’ha recuperat mai. N’hi ha que diuen que se’l va menjar un productor de Hollywood a Cannes. Altres, que a un egipci anomenat Abu Hamid li agradava tant que el va ficar en una xeringa i va provar d’injectar-se’l directament a les venes. I altres deien que havia caigut en mans d’una mestressa de casa de Flatbush que es va pensar que era menjar de gat i el va donar al seu.
– Una altra cosa – vaig dir -. Per què no ho ha de saber ningú, que vol trufa?
– Una xarxa de gurmets originada a Istambul i obsessionada per escampar-la sobre fettucini s’ha infiltrat a les nostres fronteres (…).»
Josep Cosials 
El gafapastòs d’en Woody estaria ben alt en la meva llista de les persones que lliuraria als estraterrestres per a què els fiquessin les més profundes sondes anals.
Probablement, seria la segona persona, només una miqueta «per darrera» de la ____ Isabel Coixet i els seus putus mals de cap dels que surten pelis absolutament vomitables que només agraden a dones menopàusiques (que no se m’enfadi el miler de dones menopàusiques que llegeixin el post).
Per cert, no vull acabar aquest comentari sense dir-te, Capo, que el puto Woody ha fet malbé un dels cognoms més útils i més pròspers de la història de la humanitat: Allen, de «pásame una llave Allen, Paco, Paquete, hijo».
Salut i moltes gràcies per l’Emsegueixes, nano.