A continuación unos fragmentos (CAT) del libro «L’espiritualitat» del filósofo Francesc Torralba, que resume en pocas páginas este atributo universal y esta capacidad a veces olvidada:
LES NECESSITATS ESPIRITUALS
Les necessitats espirituals, que es refereixen a les necessitats intangibles de l’ésser humà. Hi són, es poden reconèixer o no, però en tot ésser humà n’hi ha d’aquest tipus, independentment de la seva edat, el seu color de pell i les seves creences religioses.
La necessitat de viure una vida amb sentit és la primera de les fretures espirituals. És la més intensa i la més tràgica. No en tenim prou amb existir; volem menar una vida dotada de sentit, digna de ser viscuda; volem que tingui un significat (…)
El sentit és l’horitzó, l’objectiu, el fi que un es proposa. Des d’aquesta perspectiva, és expressió de la seva llibertat, perquè és un mateix el qui ha de discernir com dotar de sentit la seva pròpia vida.
Dins del cos de les necessitats espirituals hi ha també la necessitat de creences, ideals i valors.
(…)
La vida espiritual és un aprenentatge que fa més lliure i independent la persona que la viu. És una font de llibertat, de despossessió i de gratuïtat. La fa lliure d’allò innecessari, passatger, relatiu i la relliga a allò que realment és valuós i fonamental. El conreu de la vida espiritual és una invitació al deseiximent, a viure, amb una certa distància, els vincles, les passions, les devocions, les fòbies i les fílies humanes. Les persones cultivades espiritualment tenen molt present que tot passa, que fins i tot allò que sembla tan vital i necessari és prescindible.
(…)
CREUAR FRONTERES
Necessitem una economia amiga de l’home; necessitem un sistema social que respecti la dignitat de tots els ésser humans, necessitem un sistema polític universal basat en la igualtat, una constitució planetària que reconegui els drets bàsics de tots els ciutadans del món (…).
La metamorfosi que necessita el món és de caire espiritual. L’espiritualitat és connexió, vinculació, sentiment de pertinença a un tot. És la base de la solidaritat social i econòmica. Només si som capaços d’enendre el món com un tot i els altres éssers humans com a expressions d’una realitat més fonda que tot allò que es veu i es toca, podem compartir estretament els seus sofriments i els seus patiments.
EXERCICIS ESPIRITUALS EN UN MÓN SECULAR
(…)
Vivim en una societat tecnificada, manipuladora, mercantilista, sotmesa a un imparable ritme de producció i de consum, en una societat que, de manera insconscient i irresponsable, ha passat de ser posseïdora a estar posseïda per les coses, de ser dominadora a ser captiva dels seus propis productes. Es viu per consumir (…).
Com a conseqüència d’aquesta dinàmica, es detecta un dèficit de silenci. Les condicions per a la vida espiritual no són les millors. El ciutadà actual pateix una al·lèrgia a la soledat i, fins i tot, fuig del pensament crític. La tècnica el sedueix, el distru d’altres preocupacions. (…)
L’espiritualitat, tal com la concebem aquí, és confrontació amb un mateix, amb les pròpies pors i flaqueses; és anhel de transcendir, desig de conèixer a fons la pròpia realitat i la dels altres. És, a la vegada, un treball d’acceptació i d’estima benvolent per tot. L’espirituatlitat és tot el contrari que la fugida de si.
HUMILITAT CÒSMICA
Les institucions educatives han de concebre que el seu objectiu no és preparar persones perquè explotin la terra, sinó orientar els educands cap a una relació íntima amb la terra. És el mateix planeta el que ens dóna la vida, ens sosté en ella i ens fa gaudir amb els seus miracles.
El consumisme desbocat ha conduït el món a la bancarrota. Ens cal recuperar aquella vella màxima estoica d’aprendre a viure senzillament. (…)
En abandonar la persecució de moltes satisfaccions trivials, podem dedicar-nos a assolir les poques coses que són realment valuoses per a nosaltres, l amajoria de les quals només poden admirar-se i guaudir-se, però no posseir-se, ni consumir-se.